Memòria trans a Catalunya ens van voler esborrar i aquí seguim
Ens van dir que no existíem. La història diu el contrari.
La memòria trans no és un capítol a part ni un gest de cortesia. És la història d’aquesta ciutat explicada per qui la va sostenir des dels marges, quan ningú les protegia i gairebé ningú les mirava. Avui volem mirar-les de cara.
El Raval ja cridava abans que ningú escoltés
L’any 1931, en ple Raval, les Carolines es van plantar i van protagonitzar una de les primeres protestes trans de la ciutat. El 1977, a la primera gran manifestació per la llibertat sexual de Barcelona, dones trans com la Miryam Amaya van sortir al carrer quan fer-ho era jugar-se la llibertat. Elles no van esperar que arribessin les lleis. Van ser elles les que les van fer necessàries.
Carmen de Mairena: la Barcelona que va aplaudir i després va mirar cap a una altra banda
Va néixer a Barcelona el 1933 com a Miguel Brau Gou i va omplir locals com a cantant de cuplé. Quan, el 1978, va dir en veu alta que era una dona, l’aplaudiment es va acabar. La van empènyer al carrer, a la prostitució, a la ruïna. El Raval, el barri que la va acollir, es va convertir en casa seva.
Va morir el 2020. Al comiat hi van anar cinc persones, mitja hora, sense abraçades. Una artista que havia estat de tota la ciutat se’n va anar gairebé en silenci. Avui una placa al carrer de Sant Ramon diu que va viure aquí. És el mínim. La reparació comença recordant que això va passar, i per què.
Sonia Rescalvo: la violència que no va ser un accident
El 1991, un grup de neonazis va assassinar la Sonia Rescalvo Zafra al parc de la Ciutadella, el lloc on vivia. No va ser una desgràcia ni un fet aïllat: va ser odi, i va ser l’espurna que va mobilitzar el moviment trans d’aquesta ciutat. El 2013 la glorieta on va caure va passar a portar el seu nom, i Barcelona va ser la primera ciutat d’Europa amb un espai públic dedicat a una persona trans. L’octubre passat hi vam tornar per dir, amb la lectura teatralitzada d’Una dona rossa, de la Carla Rovira, que no l’oblidem.
Que no ens venguin que això ja està guanyat
Des del desembre de 2025, Catalunya compta amb una llei, la 13/2025, que reforça els drets de les persones LGBTI. És un avenç real, fruit de dècades de lluita. Però la llei no atura un cop de puny.
L’Observatori contra l’LGTBI-fòbia va registrar 353 incidències el 2025: la xifra més alta des que es mesura, amb la transfòbia entre les causes principals. L’odi no ha desaparegut. Ha après a amagar-se, a normalitzar-se, a parlar en veu alta. Recordar també és defensar-nos.
Falten veus en aquest relat
La memòria trans que expliquem té sobretot rostre de dona trans, i és just que sigui així, perquè elles hi han posat el cos. Però falten els homes trans, falten les persones no binàries, falten vides que no han tingut placa ni homenatge. Aquesta llacuna també és una forma d’esborrament, i no tenim intenció de deixar-la així.
Si tens una història, un nom, una foto o un record que mereixi ser aquí, escriu-nos. Aquesta memòria s’escriu entre totes.
Suma’t. Recorda amb nosaltres. I continua empenyent. 🏳️⚧️🧡
Si vols mantenir-te informat de totes les nostres publicacions, registra’t a la nostra web i rebràs el nostre Newsletter setmanal i guarda a la teva llibreta de contactes el nostre correu electrònic arcoiris@arcoirisbarcelona.org
REGISTRE ASSOCIACIÓ ARCOIRIS BARCELONA
Volem saber la vostra opinió sobre els recursos que oferim, ja que els comentaris constructius sempre són ben rebuts. Pots posar-los a baix a la zona de comentaris!!! (On diu: «Deja una respuesta)
